Saó

- La Gossa Sorda, a Saó, no proposa una altra cosa que no sigui el pas del lament a la festa
Seria agosarat dir que és el millor disc de música de revolta que s’ha fet mai als Països Catalans, però és provable no anem errats si pensem que Saó es troba entre els millors que s’han produït en aquest territori en els últims anys. Això és possible perquè, segurament, La Gossa Sorda es troba en l’estat de saó en el camp de la música.
Saó és l’estat òptim perquè la terra pugui ser llaurada i donar fruits i també és el nou disc de La Gossa Sorda, el grup de Pego (Alacant). Després de l’èxit amb Vigila (2003) i Garrotades (2006), Saó (2008) és la seva tercera gravació. En aquest disc sumen a les seves connotacions musicals d’influències autòctones com la dolçaina una àmplia quantitat d’estils entre els quals podem trobar-hi l’ska, amb contribucions d’Obrint Pas, el reggae i el ragga, amb la col•laboració de Pirat’s Sound Sistema, el rock i, fins i tot, la rumba.
Sáo és un àlbum que continua amb la tendència marcada als dos discos anteriors. Està format per onze cançons amb lletres socialment compromeses que tenen l’objectiu de contribuir a la pluja d’idees i de lluites, i a la tempesta ciutadana que haurà de salvar la Terra. Es tracta d’un viatge del poble a la ciutat, del pas de la soledat de l’individu del segle XXI a la necessitat de la resposta col•lectiva. La Gossa Sorda, a Saó, no proposa una altra cosa que no sigui el pas del lament a la festa.
El CD comença amb “Entre Canuts”, que incita a la batalla i a la revolta social. Continua amb referències geogràfiques i tradicionals o populars com són l’home del sac o l’Ovidi i la seva fera ferotge a “Farem Saó”, tema que dóna nom al disc. No hi falten les referències de caràcter mundial, en aquest cas a Noam Chomsky, a “Vianants”. Ni tampoc hi falta la crítica social al caciquisme dels “senyorets” de Pego, que apareix en un tema que explica la història de tres antifeixistes morts a Mathausen, es tracta de “Tres de Pego”. També es fa esment al canvi climàtic, que surt a “Quina calitja” i a “El dia que tot rebente”, una cançó que juntament amb “Última volta” són els temes més lents del disc. La festa també és marca de la casa, és per això que a Saó havia d’haver-hi temes alegres i d’ambient de festa major com són “De matinada” o “Diuen”. A més, els de Pego recullen el testimoni dels Obrint Pas amb una dolçaina molt protagonista a “Respira” i, finalment, regalen a l’audiència una cançó que els catapulta cap a la fama: “Camals Mullats”, una història d’amor i odi.

Els disc
Saó – La Gossa Sorda
Autoedicions La Gossa Sorda / 2008
12.40 €

“Els nois i noies respecten, o no, tant dones com homes”

Ramon Valls, 50 anys, treballa actualment de professor d’educació física a un institut de secundària de Reus. Ha estudiat Magisteri i diferents postgraus en Educació Especial i Educació Física. Ha treballat en tres centres educatius de Salou i Reus. També ha estat director durant 2 anys d’una escola de primària i ha ocupat altres càrrecs en diferents equips directius.


Quants anys fa que es dedica al món de la educació? On se sent més còmode, treballant a la primària o a secundària?


Des de l'any 79 que porto treballant, per tant, són 30 anys. He treballat a primària molts anys; actualment, però, i des de ja fa 12 anys, a secundària. Cada cosa té el seu què. A primària i secundària el tracte amb els alumnes és diferent. A secundària, per exemple, ens trobem amb el problema, si se’m permet dir-ne així, de l’adolescència. A primària, encara són nens, en tot el sentit de la paraula.


Sempre havia volgut ser professor? Havia treballat en altres àmbits relacionats amb el món dels infants abans d'estudiar magisteri?


Potser sí. Potser sí que sempre ho havia volgut ser... Sí, des de jovenet que he estat amb contacte amb joves, ja que porto molts anys posat al món del futbol. He entrenat durant molts anys equips de diferents edats.

S'ha trobat mai amb casos de sexisme als centres escolars?


Sí, però suposo que no en el sentit que em preguntes. Vull dir que sí que he estat testimoni de les típiques bromes que es fan entre professors. Tot i que abans es feia més, ja que hi havia moltes solteres i se les buscava. Ara, les coses s’han suavitzat. D’altra banda, entre alumnes no. La cosa és diferent.

Creu que, actualment, en aquest món cada vegada més globalitzat, els alumnes tenen més respecte als professors que a les professores?


En general no, però va segons cultures. És a dir, que els magrebins, per exemple, tenen més respecte als homes. Però generalment, no. Els nois i noies respecten, o no, tant a dones com a homes.


Segons el seu punt de vista, la relació homes-dones a primària i secundària ha canviat des dels anys 80 fins ara?


Crec que no ha canviat gaire. A la primària hi ha hagut sempre més dones que homes, a la secundària, en canvi, és el contrari: abunden més els homes.


Quina relació té amb els pares i mares de l’alumnat? Ha tingut mai cap problema?


La relació entre pares i professors és sempre per resoldre problemes o aconsellar. Però era més notable quan era tutor. No m’he trobat mai amb cap problema seriós. Sempre hi ha coses lleus, però res de notable.


Què en pensa, de l’actual model d’educació? La nova llei el convenç?

Ai, el tema que faltava. Totes les lleis tenen coses bones i dolentes. Si tenim sort i estan dotades d’un bon finançament, poden funcionar. A la vegada, però, han d’estar acceptades per tots els col•lectius implicats. Fins ara, per desgràcia, i mira que porto anys posat en aquest món, no n’he trobat mai cap amb diners i, encara menys, acceptades per una totalitat.

Traducció: Manifest pedagògic: no és veritat

Manifiesto pedagógico: No es verdad

Las organizaciones y personas que firmamos este Manifiesto (docentes, madres, padres, estudiantes y ciudadanía en general) estamos profundamente preocupados por la difusión de creencias sobre la escuela española que distorsionan gravemente la realidad. Se está generalizando una forma de pensar según la cual hoy en la escuela se enseñan pocos contenidos, se hacen actividades irrelevantes, los niveles de exigencia bajan, los alumnos y alumnas son peores que los de antes y hay “mucha pedagogía” y poca enseñanza.

Nos preocupa particularmente la actitud de determinadas personas con impacto mediático (pertenecientes al ámbito de la literatura, de la universidad, de la intelectualidad, etc.) que divulgan estas creencias con argumentos muy pobres, a veces incluso insultantes, poniendo en evidencia una visión poco rigurosa sobre la escuela y sobre los procesos que en ella tienen lugar. Nos preocupa, en fin, que la educación, a diferencia de otras actividades de gran incidencia social como la medicina o la justicia, sea analizada y valorada socialmente desde concepciones simples y caducas.

Por todo ello, hemos decidido manifestarnos colectivamente y hacer pública nuestra opinión, afirmando lo siguiente: No es verdad que en la escuela española actual predomine un modelo de enseñanza diferente al tradicional.

MANIFEST PEDAGÒGIC: NO ÉS VERITAT

Les organitzacions i les persones que firmem aquest Manifest (docents, mares, pares, estudiants i la ciutadania en general) estem profundament preocupats per la difusió de creences sobre l’escola espanyola que distorsionen greument la realitat. S’està generalitzant una manera de pensar segons la qual, avui dia, a l’escola s’ensenyen pocs continguts, es fan activitats irrellevants, els nivells d’exigència baixen, els i les alumnes són pitjors que els i les d’abans i hi ha “molta pedagogia” i poc ensenyament.

Ens preocupa particularment l’actitud de determinades persones amb impacte mediàtic (que pertanyen a l’àmbit de la literatura, de la universitat, dels intel·lectuals, etc.) que difonen aquestes creences amb arguments molt pobres, de vegades fins i tot insultants, i posen en evidencia una visió poc rigorosa sobre l’escola i sobre els processos que hi tenen lloc. Ens preocupa, en resum, que l’educació, a diferència d’altres activitats de gran incidència social com la medicina o la justícia, sigui analitzada i valorada socialment des de concepcions simples i caduques.

Per tots aquests motius, hem decidit manifestar-nos col·lectivament i fer pública la nostra opinió i afirmem que no és veritat que a l’escola espanyola actual hi predomini un model d’ensenyament diferent al tradicional.

Font: http://www.redires.net/?q=node/51

el nostre guió

Som a classe d’història de l’IES La Mina – Fòrum 2004, a La Mina de Barcelona. Mentre la professora explica com vivia la societat després de descobrir l’agricultura, dos nois xerren animadament en veu baixa, riuen i fan una caricatura de la professora.

PROFESSORA: ... elles feien activitats que requerien coneixements sobre les criatures, el conreu, les propietats medicinals i tot allò que no necessitava força explosiva. Els homes feien feines de treball muscular i resistència física, com ara talar arbres. Normalment no eren cristians o tenien un nucli de creences paganes, el cristianisme estava més arrelat a la ciutat que al camp, on havia de conviure amb creences antigues, màgiques i animistes. La clau de la fertilitat era la relació entre la terra, la lluna i la dona; el cicle de la lluna governava les activitats agràries...

CONTROL: PISSARRA

DANI: Ara aquí li foto les ulleres aquestes de xunga que porta, d’acord?

JONATHAN: Sísísísí! Mola mil! Però fes-li també el bigoti que té.

D: Ja, és que... on es pensa que va així! Jo la miro i penso: tia, afaita’t! I aquí faig així com si parlés que... és que... t’has fixa’t que no calla? Tota l’estona parlant i parlant i parlant! Que no para de rallar-me!

J: Ja, ja! No para. Però deixa’m...

D: Que no toquis! T’esperes un moment, que li estic fent les tetes aquestes de vaca que té i li poso els pantalons per sota l’aixella, així com els porta. T’hi has fixat?

J: Sí, sí que m’hi he fixat. Però que em deixis el full, xaval!

A mesura que avança la conversa, el to de la seva veu va augmentant.

D: Que t’esperis un moment! O és que no ho entens? Que t’es-pe-ris!!!!!!!

J: Eh, tio, deixa’m el full a mi, que te l’estàs apropiant. Joder!

DI: Jo no m’ho he quedat! I no em toquis la polla que et trenco la cara!

J: Tanca la boca o veuràs!

D: M’estàs vacil·lant o què passa?

La professora calla perquè la conversa entre en Jonathan i en Dani li està tallant l’explicació. A classe es fa el silenci i en Jonathan acaba cridant en veu alta i el sent tothom.

J: O em deixes pintar la cara d’aquesta idiota a mi o em menges la polla, ho entens?

CONTROL: CRITS I XIVARRI

La professora es dirigeix als dos alumnes que feien xivarri parlant tranquil·lament, sense renyar-los, en to conciliador.

Pa: Escolteu... estic intentant fer classe, si no us interessa no apunteu res o dibuixeu el què vulgueu, que ja he vist què esteu dibuixant. Però no m’interrompeu la classe perquè als vostres companys sí que els interessa, d’acord?

J: Eeeeeeeh! Amb la calma, eh!

D: Sí, sí! Calma’t una mica que nosaltres no tenim la culpa que siguis...

PROFESSORA: Que sigui què?

CONTROL: CRIDÒRIA

De cop i volta entra un altre professor a classe.

PROFESSOR: Escolteu... estem intentant fer classe al costat i amb aquest xivarri no podem. No podeu baixar una mica el to? És que sinó és impossible...

En Dani interromp el professor que acaba d’entrar.

D: Una malfollada!

CONTROL: UAAAAAAAAALA!

Pa: Dani, fora de classe! Surt ara mateix de classe i després ja parlarem de les conseqüències que tindrà el teu mal comportament.

DI: Perquè tu ho diguis? Surto de la classe si em dóna la puta gana! Tu a mi no em manes! No sortiré de classe perquè m’ho digui una dona!

Pa: Dani, surt ara mateix de classe.

D: Que no! Que no em dóna la gana!

Pa: Dani...

P: Dani, t’acaben de dir que surtis fora de classe. Agafa les teves coses i ves-te’n.

En Dani agafa les seves coses, s’aixeca,dóna un cop amb la cadira contra la taula i es dirigeix cap a la porta de la classe per sortir.

CONTROL: XOC

Pa: Ah! I deixa’m l’agenda a sobre la taula, que escriuré als teus pares per concertar una entrevista.

D: Que em deixis en pau! Que m’oblidis, xaval!

P: Dani! Deixa, per favor, la teva agenda a la taula de la professora.

D: Tranqui eeeh, que ja vaaaa!

En Dani deixa l’agenda a la taula de la professora i se’n va. Quan surt de l’aula tanca la porta donant un fort cop.

CONTROL: PORTA!

Dos detinguts per narcotràfic a un institut de Sales del Camp

Una dona de fer feines i l’encarregat del servei de catering de l’IES Carles Masdéu de Sales del Camp van ser detinguts per tràfic de drogues la setmana passada al mateix centre. La policia va efectuar les detencions dimecres passat al matí, abans que s’iniciessin les classes a l’institut.

Segons fonts policials, els dos detinguts van ser arrestats després de tres setmanes d’investigacions realitzades a l’institut i el seu voltant. La detinguda, de 28 anys d’edat i ciutadana espanyola, era la distribuïdora a l’engròs de les substàncies estupefaents i se li imputa el delicte d’atemptar contra la salut pública. D’altra banda, l’encarregat dels àpats del centre d’educació secundària ha passat a disposició judicial després d’haver declarat a comissaria que ell només obeïa ordres i intentava col·locar la matèria que li proporcionava l’altra detinguda.

El director del centre educatiu, Joel Guinovart, ha declarat la seva sorpresa: “sabíem que hi havia narcotraficants pels voltants de l’institut, però no dins del centre i de qui menys ens ho esperàvem era de la noia de fer feines”. L’opinió de l’AMPA no s’ha fet esperar i ha demanat “seguretat per als joves”.

L’ensenyament: una feina per a homes?

_____L’altre dia vaig assistir a una trobada d’exalumnes que se celebrava a la meva antiga escola per commemorar el seu cinquantè aniversari. La retrobada amb les companyes de classe va ser molt emotiva i tornar a veure aquell grupet de noies amb les quals havíem estat tan amigues va fer-me reviure molts moments. Després de l’esdeveniment, vam anar a prendre un cafè "Les Tres Maries", així ens deien aleshores. Mentre anàvem xerrant, vam perdre la noció del temps i ens vam endinsar en un mar de records. Les aules, els jocs, els malentesos infantils, els amors, els professors... quants professors dec haver tingut al llarg de la meva vida!?

_____Recordo que a l’escola, tant al parvulari com a la primària, la majoria de mestres eren dones, unes dones increïblement tendres i que, pràcticament, ens feien a tots de segona mare. Després, quan vam començar la l’ESO, la situació ja es va anar equilibrant, el nombre d’homes i dones que impartien classe era semblant. No obstant això, en arribar a la universitat, he tornat a notar un canvi: ara és al contrari, tinc molts més professors homes que no pas dones.

_____Sembla estrany, curiós. Si ens remuntem en la història, encara podríem trobar-hi una certa explicació, lògica o no. La dona s’identificava amb la tendresa, la sensibilitat o el saber portar una casa. Per altra banda, la intel·ligència i els coneixements s’atribuïen a l’home, que tenia sota la seva responsabilitat el benestar econòmic de la família. Des d’aquesta perspectiva, s’explicaria que les que es cuidaven dels més menuts a l’escola fossin les dones i que, poc a poc, a mesura que els alumnes anaven creixent i els coneixements a impartir adquirien més complexitat, els homes s’anessin fent un lloc entre el professorat.

_____Però considero que actualment aquesta visió ja no és vàlida. Se suposa que hem sobrepassat aquests tòpics més que equivocats i que la societat ha evolucionat. Així doncs, com és que encara és tan present aquesta diferència entre el nombre de professors i professores segons el nivell de docència? Em fa por, molta por, pensar que no hem evolucionat tant com ens pensem i que el punt de vista de molta gent s’ha quedat estancat en altres èpoques.

_____Realment les dones estan predestinades a tenir cura dels més petits i els homes són els més indicats per impartir classes magistrals? M’agradaria creure que els que són partidaris d’aquesta fal·làcia són, actualment, una minoria i que l’únic motiu d’aquesta desigualtat és la pura vocació professional de cada persona.