_____L’altre dia vaig assistir a una trobada d’exalumnes que se celebrava a la meva antiga escola per commemorar el seu cinquantè aniversari. La retrobada amb les companyes de classe va ser molt emotiva i tornar a veure aquell grupet de noies amb les quals havíem estat tan amigues va fer-me reviure molts moments. Després de l’esdeveniment, vam anar a prendre un cafè "Les Tres Maries", així ens deien aleshores. Mentre anàvem xerrant, vam perdre la noció del temps i ens vam endinsar en un mar de records. Les aules, els jocs, els malentesos infantils, els amors, els professors... quants professors dec haver tingut al llarg de la meva vida!?
_____Recordo que a l’escola, tant al parvulari com a la primària, la majoria de mestres eren dones, unes dones increïblement tendres i que, pràcticament, ens feien a tots de segona mare. Després, quan vam començar la l’ESO, la situació ja es va anar equilibrant, el nombre d’homes i dones que impartien classe era semblant. No obstant això, en arribar a la universitat, he tornat a notar un canvi: ara és al contrari, tinc molts més professors homes que no pas dones.
_____Sembla estrany, curiós. Si ens remuntem en la història, encara podríem trobar-hi una certa explicació, lògica o no. La dona s’identificava amb la tendresa, la sensibilitat o el saber portar una casa. Per altra banda, la intel·ligència i els coneixements s’atribuïen a l’home, que tenia sota la seva responsabilitat el benestar econòmic de la família. Des d’aquesta perspectiva, s’explicaria que les que es cuidaven dels més menuts a l’escola fossin les dones i que, poc a poc, a mesura que els alumnes anaven creixent i els coneixements a impartir adquirien més complexitat, els homes s’anessin fent un lloc entre el professorat.
_____Però considero que actualment aquesta visió ja no és vàlida. Se suposa que hem sobrepassat aquests tòpics més que equivocats i que la societat ha evolucionat. Així doncs, com és que encara és tan present aquesta diferència entre el nombre de professors i professores segons el nivell de docència? Em fa por, molta por, pensar que no hem evolucionat tant com ens pensem i que el punt de vista de molta gent s’ha quedat estancat en altres èpoques.
_____Realment les dones estan predestinades a tenir cura dels més petits i els homes són els més indicats per impartir classes magistrals? M’agradaria creure que els que són partidaris d’aquesta fal·làcia són, actualment, una minoria i que l’únic motiu d’aquesta desigualtat és la pura vocació professional de cada persona.
_____Recordo que a l’escola, tant al parvulari com a la primària, la majoria de mestres eren dones, unes dones increïblement tendres i que, pràcticament, ens feien a tots de segona mare. Després, quan vam començar la l’ESO, la situació ja es va anar equilibrant, el nombre d’homes i dones que impartien classe era semblant. No obstant això, en arribar a la universitat, he tornat a notar un canvi: ara és al contrari, tinc molts més professors homes que no pas dones.
_____Sembla estrany, curiós. Si ens remuntem en la història, encara podríem trobar-hi una certa explicació, lògica o no. La dona s’identificava amb la tendresa, la sensibilitat o el saber portar una casa. Per altra banda, la intel·ligència i els coneixements s’atribuïen a l’home, que tenia sota la seva responsabilitat el benestar econòmic de la família. Des d’aquesta perspectiva, s’explicaria que les que es cuidaven dels més menuts a l’escola fossin les dones i que, poc a poc, a mesura que els alumnes anaven creixent i els coneixements a impartir adquirien més complexitat, els homes s’anessin fent un lloc entre el professorat.
_____Però considero que actualment aquesta visió ja no és vàlida. Se suposa que hem sobrepassat aquests tòpics més que equivocats i que la societat ha evolucionat. Així doncs, com és que encara és tan present aquesta diferència entre el nombre de professors i professores segons el nivell de docència? Em fa por, molta por, pensar que no hem evolucionat tant com ens pensem i que el punt de vista de molta gent s’ha quedat estancat en altres èpoques.
_____Realment les dones estan predestinades a tenir cura dels més petits i els homes són els més indicats per impartir classes magistrals? M’agradaria creure que els que són partidaris d’aquesta fal·làcia són, actualment, una minoria i que l’únic motiu d’aquesta desigualtat és la pura vocació professional de cada persona.
carai, què aplicats amb els enlaces al diec, a l'ésadir i al.. ¿grec?
ResponElimina=)