dilluns, 27 d’abril del 2009

Traducció: Manifest pedagògic: no és veritat

Manifiesto pedagógico: No es verdad

Las organizaciones y personas que firmamos este Manifiesto (docentes, madres, padres, estudiantes y ciudadanía en general) estamos profundamente preocupados por la difusión de creencias sobre la escuela española que distorsionan gravemente la realidad. Se está generalizando una forma de pensar según la cual hoy en la escuela se enseñan pocos contenidos, se hacen actividades irrelevantes, los niveles de exigencia bajan, los alumnos y alumnas son peores que los de antes y hay “mucha pedagogía” y poca enseñanza.

Nos preocupa particularmente la actitud de determinadas personas con impacto mediático (pertenecientes al ámbito de la literatura, de la universidad, de la intelectualidad, etc.) que divulgan estas creencias con argumentos muy pobres, a veces incluso insultantes, poniendo en evidencia una visión poco rigurosa sobre la escuela y sobre los procesos que en ella tienen lugar. Nos preocupa, en fin, que la educación, a diferencia de otras actividades de gran incidencia social como la medicina o la justicia, sea analizada y valorada socialmente desde concepciones simples y caducas.

Por todo ello, hemos decidido manifestarnos colectivamente y hacer pública nuestra opinión, afirmando lo siguiente: No es verdad que en la escuela española actual predomine un modelo de enseñanza diferente al tradicional.

MANIFEST PEDAGÒGIC: NO ÉS VERITAT

Les organitzacions i les persones que firmem aquest Manifest (docents, mares, pares, estudiants i la ciutadania en general) estem profundament preocupats per la difusió de creences sobre l’escola espanyola que distorsionen greument la realitat. S’està generalitzant una manera de pensar segons la qual, avui dia, a l’escola s’ensenyen pocs continguts, es fan activitats irrellevants, els nivells d’exigència baixen, els i les alumnes són pitjors que els i les d’abans i hi ha “molta pedagogia” i poc ensenyament.

Ens preocupa particularment l’actitud de determinades persones amb impacte mediàtic (que pertanyen a l’àmbit de la literatura, de la universitat, dels intel·lectuals, etc.) que difonen aquestes creences amb arguments molt pobres, de vegades fins i tot insultants, i posen en evidencia una visió poc rigorosa sobre l’escola i sobre els processos que hi tenen lloc. Ens preocupa, en resum, que l’educació, a diferència d’altres activitats de gran incidència social com la medicina o la justícia, sigui analitzada i valorada socialment des de concepcions simples i caduques.

Per tots aquests motius, hem decidit manifestar-nos col·lectivament i fer pública la nostra opinió i afirmem que no és veritat que a l’escola espanyola actual hi predomini un model d’ensenyament diferent al tradicional.

Font: http://www.redires.net/?q=node/51

el nostre guió

Som a classe d’història de l’IES La Mina – Fòrum 2004, a La Mina de Barcelona. Mentre la professora explica com vivia la societat després de descobrir l’agricultura, dos nois xerren animadament en veu baixa, riuen i fan una caricatura de la professora.


PROFESSORA: ... elles feien activitats que requerien coneixements sobre les criatures, el conreu, les propietats medicinals i tot allò que no necessitava força explosiva. Els homes feien feines de treball muscular i resistència física, com ara talar arbres. Normalment no eren cristians o tenien un nucli de creences paganes, el cristianisme estava més arrelat a la ciutat que al camp, on havia de conviure amb creences antigues, màgiques i animistes. La clau de la fertilitat era la relació entre la terra, la lluna i la dona; el cicle de la lluna governava les activitats agràries...

CONTROL: PISSARRA

DANI: Ara aquí li foto les ulleres aquestes de xunga que porta, d’acord?

JONATHAN: Sísísísí! Mola mil! Però fes-li també el bigoti que té.

D: Ja, és que... on es pensa que va així! Jo la miro i penso: tia, afaita’t! I aquí faig així com si parlés que... és que... t’has fixa’t que no calla? Tota l’estona parlant i parlant i parlant! Que no para de rallar-me!

J: Ja, ja! No para. Però deixa’m...

D: Que no toquis! T’esperes un moment, que li estic fent les tetes aquestes de vaca que té i li poso els pantalons per sota l’aixella, així com els porta. T’hi has fixat?

J: Sí, sí que m’hi he fixat. Però que em deixis el full, xaval!

A mesura que avança la conversa, el to de la seva veu va augmentant.

D: Que t’esperis un moment! O és que no ho entens? Que t’es-pe-ris!!!!!!!

J: Eh, tio, deixa’m el full a mi, que te l’estàs apropiant. Joder!

DI: Jo no m’ho he quedat! I no em toquis la polla que et trenco la cara!

J: Tanca la boca o veuràs!

D: M’estàs vacil·lant o què passa?

La professora calla perquè la conversa entre en Jonathan i en Dani li està tallant l’explicació. A classe es fa el silenci i en Jonathan acaba cridant en veu alta i el sent tothom.

J: O em deixes pintar la cara d’aquesta idiota a mi o em menges la polla, ho entens?

CONTROL: CRITS I XIVARRI

La professora es dirigeix als dos alumnes que feien xivarri parlant tranquil·lament, sense renyar-los, en to conciliador.

Pa: Escolteu... estic intentant fer classe, si no us interessa no apunteu res o dibuixeu el què vulgueu, que ja he vist què esteu dibuixant. Però no m’interrompeu la classe perquè als vostres companys sí que els interessa, d’acord?

J: Eeeeeeeh! Amb la calma, eh!

D: Sí, sí! Calma’t una mica que nosaltres no tenim la culpa que siguis...

PROFESSORA: Que sigui què?

CONTROL: CRIDÒRIA

De cop i volta entra un altre professor a classe.

PROFESSOR: Escolteu... estem intentant fer classe al costat i amb aquest xivarri no podem. No podeu baixar una mica el to? És que sinó és impossible...

En Dani interromp el professor que acaba d’entrar.

D: Una malfollada!

CONTROL: UAAAAAAAAALA!

Pa: Dani, fora de classe! Surt ara mateix de classe i després ja parlarem de les conseqüències que tindrà el teu mal comportament.

DI: Perquè tu ho diguis? Surto de la classe si em dóna la puta gana! Tu a mi no em manes! No sortiré de classe perquè m’ho digui una dona!

Pa: Dani, surt ara mateix de classe.

D: Que no! Que no em dóna la gana!

Pa: Dani...

P: Dani, t’acaben de dir que surtis fora de classe. Agafa les teves coses i ves-te’n.

En Dani agafa les seves coses, s’aixeca,dóna un cop amb la cadira contra la taula i es dirigeix cap a la porta de la classe per sortir.

CONTROL: XOC

Pa: Ah! I deixa’m l’agenda a sobre la taula, que escriuré als teus pares per concertar una entrevista.

D: Que em deixis en pau! Que m’oblidis, xaval!

P: Dani! Deixa, per favor, la teva agenda a la taula de la professora.

D: Tranqui eeeh, que ja vaaaa!

En Dani deixa l’agenda a la taula de la professora i se’n va. Quan surt de l’aula tanca la porta donant un fort cop.

CONTROL: PORTA!